La població i l’economia

Les primeres notícies demogràfiques de La Febró són del 1497, en què consta amb 2 focs; en tenia 11 el 1515 i 18 el 1553. El 1708 n'hi havia 10, 16 el 1719, 18 el 1763 i 15 el 1773; amb 93 h el 1719 i 261 el 1787. La Febró tenia 45 h el 1830 i 134 el 1842; el 1860 assolí el màxim de 322 h, amb una marcada discontinuïtat els anys següents (296 h el 1877, 317 h el 1887 i 285 h el 1897). El 1900 la població (febronencs i febronenques) tenia 316 h, que, en una contínua davallada fins al decenni dels vuitanta, passaren a 248 h el 1920, 181 h el 1940, 86 h el 1960 i 31 h el 1981. A partir d’aleshores semblà produir-se una lleugera recuperació (55 h el 1991), i, amb el canvi de segle, una estabilització entorn els 60 h. El 2005 tenia 58 h (la xifra de població més baixa del Baix Camp); cal assenyalar que a l’estiu la població augmenta.

El poble ha estat tradicionalment agrícola. Al segle XIX Madoz, però, ja parlava del difícil artigatge de les seves terres, tot esmentant que s’hi collia ordi, blat, llegums, patates i hortalisses. La principal collita ha esdevingut la d’avellanes. Les poques terres de conreu, totes de secà, han experimentat una davallada, i des de finals del segle XX hi ha ramaderia de bens i cabres (que també havia estat tradicional al segle XIX i al començament del XX, moment en què encara es feia carbó). Tot plegat es va reflectir en un increment notable de l’emigració, que ha convertit en rònecs alguns masos. Tot i així, recentment s’han recuperat el Mas de l’Helena i el Mas d’en Serol. El Mas dels Frares funciona com a comunitat terapèutica especialitzada per a la fase inicial del tractament en persones drogodependents de l’alcohol gestionada per l’Associació Egueiro.

Actualment s’hi cultiva avellana de muntanya de qualitat excepcional. També comença a haver-hi cultius de tòfones o trufes, a partir de la inoculació del fong principalment en alzines. De fa més de 30 anys hi ha un ramat de bens i cabres que pasturen pel terme i arriben fins al de la Mussara i el de Prades, en funció de l’època de l’any i la necessitat de pastura.

Escut:

L'escut actual és herència d'un altre anterior que consta documentalment, per primera vegada, en una acta electoral de 1845 i va tenir un ús continuat fins a la proclamació de la II República, l'any 1931. L'element principal de l'escut està format per un pi pinyoner, aquest motiu heràldic resulta estrany ja que en els boscos de la Febró era una espècie difícil de trobar. Sembla ser però, que hi havia un pi anomenat "El Pi del Torelló" que devia ser una arbre imponent i majestuós, avui desaparegut, i que va ser pres com a emblema heràldic.

El blassonament de l'escut actual de la Febró és el següent: Escut caironat d'argent, un pi fruitat de sinople i per timbre, una corona de poble.

Escut històric	Escut actual

Bandera: