Situació

El municipi de la Febró té 16,09 km2 d’extensió. És limitat pels de Vilaplana i d’Arbolí (S), Capafonts (E) i Prades (N), i per la banda del Priorat per Cornudella de Montsant (W). La Febró és l’única població del Camp travessada per la conca del Siurana i l’única del Priorat geogràfic atribuïda administrativament al Camp per raons de mercat. El terme es pot considerar integrat per dues parts altes al N i al S, separades per la fondalada de la capçalera del riu de Siurana. La meridional, força abrupta, és configurada per la serra de la Mussara, que en alguns punts supera els 1 000 m, i la septentrional pels contraforts de les Muntanyes de Prades, que arriben als 1 028 m a la Moleta, a la partió amb Cornudella i on es destaquen el Molar (945 m) i el pic del Voltor (962 m), a l’W i al NE del poble respectivament. La fondalada, amb els barrancs de Vinarroig i de la Foradada i les coves del Corral i del Gorg, és, en canvi, fèrtil i rica en aigua. El barranc del Gorg, afluent del Siurana per l’esquerra, forma el límit amb el terme d’Arbolí.
L’únic nucli de població del municipi és el poble de la Febró. Una carretera travessa el terme de N a S i facilita l’accés al poble des de la Mussara, Capafonts, Prades i Arbolí.

La població i l’economia

Les primeres notícies demogràfiques de La Febró són del 1497, en què consta amb 2 focs; en tenia 11 el 1515 i 18 el 1553. El 1708 n'hi havia 10, 16 el 1719, 18 el 1763 i 15 el 1773; amb 93 h el 1719 i 261 el 1787. La Febró tenia 45 h el 1830 i 134 el 1842; el 1860 assolí el màxim de 322 h, amb una marcada discontinuïtat els anys següents (296 h el 1877, 317 h el 1887 i 285 h el 1897). El 1900 la població (febronencs i febronenques) tenia 316 h, que, en una contínua davallada fins al decenni dels vuitanta, passaren a 248 h el 1920, 181 h el 1940, 86 h el 1960 i 31 h el 1981. A partir d’aleshores semblà produir-se una lleugera recuperació (55 h el 1991), i, amb el canvi de segle, una estabilització entorn els 60 h. El 2005 tenia 58 h (la xifra de població més baixa del Baix Camp); cal assenyalar que a l’estiu la població augmenta.

El poble ha estat tradicionalment agrícola. Al segle XIX Madoz, però, ja parlava del difícil artigatge de les seves terres, tot esmentant que s’hi collia ordi, blat, llegums, patates i hortalisses. La principal collita ha esdevingut la d’avellanes. Les poques terres de conreu, totes de secà, han experimentat una davallada, i des de finals del segle XX hi ha ramaderia de bens i cabres (que també havia estat tradicional al segle XIX i al començament del XX, moment en què encara es feia carbó). Tot plegat es va reflectir en un increment notable de l’emigració, que ha convertit en rònecs alguns masos. Tot i així, recentment s’han recuperat el Mas de l’Helena i el Mas d’en Serol. El Mas dels Frares funciona com a comunitat terapèutica especialitzada per a la fase inicial del tractament en persones drogodependents de l’alcohol gestionada per l’Associació Egueiro.

Actualment s’hi cultiva avellana de muntanya de qualitat excepcional. També comença a haver-hi cultius de tòfones o trufes, a partir de la inoculació del fong principalment en alzines. De fa més de 30 anys hi ha un ramat de bens i cabres que pasturen pel terme i arriben fins al de la Mussara i el de Prades, en funció de l’època de l’any i la necessitat de pastura.